diumenge, 27 de gener del 2019
Ronda 2 de la Lliga Catalana. Victòria dels tres equips del C.E. Tortosa.

Al Centre Cívic de de Ferreríes l'equip A ha rebut al potent equip del Masdenverge A. L'equip A del C.E. Tortosa estava format per Michel Accensi, Pere Colomer, Abraham Pla, Lluís Pamies,Vicent Ferrer, J. Lluis Giménez, Martí Poy, Ramón Roda i Josep Rivadavia. Quan només quedava una partida el marcador estava empatat a 4,5, i la partida decissiva l'ha guanyat Martí Poy deixant l'encontre amb victòria per la mínima amb un ajustat 5,5- 4,5. S'han fet 5 taules, dues victòries del Masdenverge front a les 3 victòries del Tortosa que ha decantat el matx.
Desprès de dues rondes i de forma provisional el Tortosa A es segon classificat, empatat amb l'equip del Santa Coloma de Queralt.

D'aquesta manera queda com a primer classificat provissional.
El Tortosa C jugava a casa, al Centre Cívic de Ferreries i l'equip estava format per Cèsar Cervera, Sergio Benavente, Pol Rel i Bruna Rel i ha guanyat a l'Amposta D per un 3-1.El Tortosa C es classifica de forma provissional en quarta posició.
La propera setmana el Tortosa A es desplaça a Torredembarraa. El Tortosa B juga a casa. I el Tortosa C es desplaça a Gandesa.
Moltes gràcies a tots i a totes, i en especial als/les que ens heu visitat al Centre Cívic.
dimecres, 23 de gener del 2019
Escacs i Tecnologia
El que passa fora del tauler és tan apassiu (o més) que el que passa dins.
De vegades els no profans dels escacs veuen aquest joc com si fos un joc d'atzar on guanya qui té més sort. També hi ha qui veu aquest joc com si fos un joc complicat i fins i tot per a gent estranya. Però els que coneixen a aquest esport alguna vegada, saben que aquesta visió és totalment errònia.
Fa més 1.500 anys que es juga als escacs, malgrat això encara és per al gran públic un esport poc conegut.
No només els escacs són apasionants com a joc en la pràctica més lúdica o com a esport en la pràctica més seriosa: és també molt interessant conèixer el que passa fora del tauler.
En les últimes dècades s'han viscut enfrontaments que anaven molt més enllà de l'esport en si.
Si ens remuntem a aquelles semifinals del Torneig de Candidats de 1983. Aquests enfrontaments acabarien determinant qui seria el rival per a la defensa del títol que aleshores ostentava Anatoly Karpov, i la tensió era enorme. La Unió Soviètica seguia fent dels escacs una senyal d'identitat d'una nació poderosa pel seu alt nivell en els escacs, però no tot havia sortit bé en aquest esforç.
Korchnoi era la gran espina clavada per l'honor rus. El gran mestre va fugir de la URSS el 1976 i es va convertir en un dissident i un traïdor a la nació soviètica, però per aturar-li els peus estava Karpov.
I va arribar a aquella semifinal del Torneig de Candidats en què "Víctor el terrible", dissident, traidor, odiat en tots els confins de la Unió Soviètica, es va enfrontar a la nova estrella russa del firmament escaquístic, el jove i agressiu Kaspárov.
La tecnologia ho ha canviat tot en els escacs.
En 1891 Willem Steinitz (Praga, 1836 - Nova York, 1900), el primer campió del món oficial d'escacs, va ser arrestat a ser acusat de ser un espia en terra nord-americà. La policia de Nova York va detectar que estava transmetent uns singulars codis a través del telègraf. Poc després se li alliberaria: aquells missatges no eren més que els moviments d'escacs que Steinitz estava enviant per poder jugar una partida per correspondència.
I , als Estats Units, es va prohibir els escacs postal durant la Segona Guerra Mundial per aquest mateix temor: aquells codis podrien servir per comunicar aquestes xifres de moviment entre els dos destinataris, però també podien ser part d'encenedors.
Aquella modalitat d'escacs postal gairebé oblidada va ser enormement popular durant la darrera meitat del segle XIX i la primera del segle XIX. Molts dels grans mestres d'aquella època van jugar per correspondència: Alekhine ho va fer, Max Euwe ho va fer, i fins i tot Kasparov va jugar el 1999 a la cèlebre partida "Kasparov contra el món" en la qual van participar més de 50.000 persones que van votar a través d'internet pel següent moviment. No va servir de molt per als qui van unir forces, perquè el camperol soviètic va prevaler.
L'ajedrez que es juga en aquest moment és molt diferent al de fa només trenta anys
Aquella disciplina segueix tenint una popularitat relativament destacable amb curioses particularitats -si permet per exemple fer ús de motors informàtics i bases de dades-, però abans que internet revolucionés el nostre món, aquella forma de jugar era una de les seqüències d'identitat d'una època que Podríem qualificar com més romàntic, però que altres qualificaríen com a complex a l'hora de preparar els tornejos. Ens va explicar el nostre protagonista al comparar la seva època de jugador amb l'era tecnològica que ens sorprenen avui en dia:
En primer lloc, per exemple, les bases de dades. Abans hi havia enormes problemes per aconseguir abundants i fidedignes informacions dels rivals. Per aconseguir-ho, un havia fer-ho per correu postal amb persones que podia conèixer-se en aquests països per aconseguir revistes o planilles d'aquests senyors extrets d'algun lloc. Ara, a un clic, només amb el nom del jugador és molt fàcil aconseguir partides, hi ha milions de partitures des del segle XVI fins a avui classificades perfectament, i tinc totes les partides que ha jugat un jugador d'èlit en tota la seva carrera esportiva perfectament classificades.
D'altra banda, els programes informàtics que calculen milers de jugades per segon han revolucionat completament el entrenament dels jugadors fins al punt de crear acutes de debats ara mateix. Per exemple, al recent Mundial Carlsen-Caruana les dotze partides van ser les taules quan, el 1866, el duel entre Steinitz i Anderssen va guanyar el primer per 8 a 6 sense que cap partida acabés en taules: la tècnica defensiva ha millorat molt gràcies al entrenament amb ordinadors. Per no parlar evidentment de la tècnica d'obertures, fins al punt que hi ha partides en les quals les vint-i-cinc primeres jugades, de vegades fins i tot més, es fan de memòria. Això planteja debats sobre què cal canviar en ajedrez perquè sigui més atractiu.
Els escacs és l'únic esport que es pot practicar per internet. En aquest moment, mentre parlem, pot haver milions de persones jugant a escacs per internet. I no només jugant, sinó que internet permet retransmetre un torneig en directe amb comentaris de grans mestres, amb entrevistes, amb imatges en directe dels jugadors, amb primers plans ... però amb una inversió molt menor que la necessària per fer un partit de futbol, per exemple. Una inversió que pot estar a l'abast de qualsevol organització de tipus mitjà.
En 1951 Turing va tractar d'aplicar el seu treball en intel·ligència artificial a un algoritme que jugara a l'ajedrez. Va acabar de dissenyar aquest programa bàsic i va tractar de programar-lo en una computadora Ferranti Mark I, però no va aconseguir fer-ho funcionar allí. Va acabar utilitzant aquest codi, batejat com Turochamp, a mà. Retó a la seva col · lega Alick Glennie, i va demostrar que la màquina podia jugar a l'ajedrez, encara que en aquella ocasió va perdre la partida contra l'home.
Prop de 60 anys després Turochamp va ser "ressuscitat" i portat a un ordinador per enfrontar-se a Garri Kasparov. Va ser en un singular homenatge a Turing el 2012 en què l'ex campió del món va enderrocar aquest antic algoritme en només 16 moviments. Kasparov, no obstant això, es va mostrar impressionat. Aquel intent de Turing va ser seguit d'altres molts desenvolupaments destinats a crear la màquina d'escacs perfecta. Avui dia gairebé qualsevol pot crear un sistema d'intel·ligència artificial que jugui als escacs, però les coses no eren tan senzilles fa uns anys. A pesar d'això, els avenços van ser cada vegada més importants i, per exemple, el 1989, el programa Deep Thought de la Carnegie Mellon University -i que després passaria a IBM- seria el primer a guanyar a un gran mestre (Bent Larsen va tenir aquest dubtós honor) en un torneig.
El punt més alt d'aquell enfrontament entre l'home i la màquina arribaria el 1996 amb el primer 'partit' entre Kasparov i Deep Blue. Aquel encontro va fer que per primera vegada el vigent campió del món perdés una partida contra una màquina en una partida convencional: Kasparov va perdre la primera partida, encara que acabaria superant la màquina 4-2 en el total de la confrontació.
Com tots sabem, Deep Blue acabaria guanyant la revenja. Un any després una versió millorada de Deep Blue va tornar a enfrontar-se a Kasparov, i gairebé tots creíem que el campió del món seguia sent superior a les millors màquines.
En realitat, el que passa al 97 és diferent. Encara que es va reconèixer per descomptat que IBM va fer un gran treball i en bona part gràcies a la col·laboració del espanyol Miguel Illescas, que va ser contractat per IBM, en aquest duelo, em vaig subratllar que no va guanyar Deep Blue, sinó que va perdre Kasparov. En aquest moment Kasparov jugava millor que la màquina però va perdre el control dels seus nervis, es va obsessionar amb la idea que estava fent trampes -i crec que no- i especialment en la darrera partida el que fa que Kasparov sigui absurd, és incomprensible.
En aquest duel final de 1997 entre els dos em va subratllar que no va guanyar Deep Blue, sinó que va perdre KasparovAquesta evolució dels ordinadors va donar un salt amb l'arribada d'AlphaGo i de AlphaGo Zero es va convertir en un dels assoliments de l'intel·ligència artificial més cridaners de tota la història al aconseguir alguna cosa inaudita: derrotar a tots els motors d'ajedrez desenvolupats per humans fins a la data.
El seu sistema d'aprenentatge per reforç es va convertir en el secret del seu èxit. A la màquina només se li va proporcionar les regles de l'ajedrez, sense més: bastó això perquè la màquina jugara milions de partides contra si mateixa, però tot i així va necessitar només 9 hores d'autoaprenentatge per acabar tenint un nivell superior al de programes i motors informàtics d'escacs que porten en desenvolupament anys.
+Enllaç
dilluns, 21 de gener del 2019
diumenge, 20 de gener del 2019
Ronda 1 Lliga Catalana. Tortosa A- 6,5 - Flix C.E. 3,5; Tortosa B 4- Tortosa C 0
L'enfrontament ha tingut lloc al Centre Cívic de Tortosa, aquest diumenge a les 9;30h del matí, on l'equip A ha rebut a l'equip de Flix. L'equip A del C.E. Tortosa estava format per Michel Accensi, Pere Colomer, Abraham Pla,Àngel Tafalla, Lluís Pamies,Vicent Ferrer, J. Lluis Giménez, Martí Poy i Ricard Rodríguez. Al final el marcador ha estat victòria per al Tortosa per un 6,5 a 3,5.
El Tortosa B format per Willy Moser, Ramón Roda, César Cervera i Xavier Mompel ha guanyat al Tortosa C format per Francesc Galindo, Pol Rel, Ian Tomas i Bruna Rel per un 4-0.
La propera setmana el Tortosa A rep la visita del potent equip del Masdenverge A. El Tortosa B anirà a la festa de la carxofa a Benicarló per enfrontar-se al Riu Sènia B. I el Tortosa C juga a casa davant l'Amposta D.
Moltes gràcies a tots i en especial als que ens han visitat al Centre Cívic.
divendres, 18 de gener del 2019
Diumenge 20 de gener. Ronda 1 de la LligaCatalana d'escacs 2019.
Aquest diumenge 20 de gener s'inicia la primera ronda de la Lliga Catalana.2019.
En aquesta edició el C.E. Tortosa participa amb tres equips. El Tortosa A que jugarà a la categoría de preferent amb 10 jugadors, amb l'objectiu de pujar o mantenir la categoría.
Hi haurà dos equips de nova creació, de 4 jugadors cadascun, el Tortosa B i C que jugaràn en la tercera categoría.
Aquest diumenge els tres equips jugen al Centre Cívic de Ferreríes.
El Tortosa A rebrà la visita del Flix recent ascendit a la categoría de preferent. I el Tortosa B s'enfrontarà al Tortosa C.
La Lliga Catalana es jugarà al Centre Cívic de Ferreríes el diumenge a partir de les 9:30h en partides lentes al ritme de 1:30h +30 sg per jugada.

dissabte, 12 de gener del 2019
Fotos històriques del Club Escacs Tortosa.
Abans de la Guerra Civil, el bar Mundial era un dels punts de trobada més destacats per als aficionats als escacs de les Terres de l'Ebre. Aquest establiment, no només era un lloc on es servien begudes i menjars, sinó també un espai social on els veïns es reunien per xerrar, llegir el diari i participar en activitats com els escacs i ja hi havia el Club Ajedrecista de Tortosa.
Els escacs al bar Mundial
Els escacs es jugaven sovint a les taules del bar, on es col·locaven els taulers de fusta amb peces senzilles però funcionals. Els jugadors eren principalment homes de diferents edats i professions que trobaven en aquest joc una manera d'entretenir-se, competir amistosament i demostrar la seva intel·ligència. Les partides podien ser informals, entre amics, o més serioses, amb espectadors que comentaven les jugades i suggerien estratègies.
En ocasions, s’organitzaven petits tornejos o desafiaments entre els clients habituals, i el guanyador sovint era recompensat amb una consumició gratuïta o el reconeixement dels altres jugadors. Les partides solien ser lentes, ja que es considerava un joc de reflexió i paciència, i no era estrany que algú s’aixequés de la taula per prendre un cafè mentre el contrincant meditava la seva jugada.
L’ambient del bar
L’ambient del bar Mundial era de conversa animada, fum de cigarrets i el so de les peces d’escacs colpejant les taules. Aquest entorn distès i social reflectia la importància dels espais públics com a llocs de trobada i cultura. Els escacs, a més, eren vistos com una activitat intel·lectual que fomentava la camaraderia i el respecte entre els participants.
En el Campionat Nacional de 1950 el torneig que va ser organitzat durant els dies 12 al 21 de maig pel Centre del Comerç de Tortosa, sent el director del mateix don Prudencio Domingo. S'hi van establir uns premis de 1500, 1000 i 750 pessetes per als tres primers llocs, trofeu inclòs per al campió i un altre per al millor jugador local, Ferran Munné. Com podem veure pel quadre que seguirà, Pomar va cedir taules davant els locals Giménez i Mañé, mentre que Munné les va aconseguir davant de Francisco José Pérez. No estava gens malament per als il·lusionats jugadors locals.


Fotografíes de 1976, de les partides simultànies d'Anatoly Karpov -aleshores campió del món d'escacs- a Tortosa.
Partida Anatoly Karpov amb blanques, Pere Colomer amb negres. Resultat: Taules.
Fins a la jugada 15 coincideix amb l'enfrontament d'Anatoly Karpov amb Arturo Pomar jugada a Niza -França- el 27 de juny de 1974.
Planella de la partida signada per Kàrpov amb Pere Colomer:
Planella de la partida signada per Kàrpov amb Manuel Méndez:
________________________________________________
Agrair al Sr. Manuel Méndez i a la seva senyora per facilitar diferents fotografies i planelles de partides d'escacs, magnífics documents que ens ajuden a conèixer i recordar una part de la historia del Club Escacs Tortosa.

Fotografía de 1979. De l'equip campió provincial de 1ª Categoría. Apareixen, Tolós,Tafalla,E.Cid,Mañé,A.Vicente,Subirats,Colomer,Cartes,Benavente,Arbonés,Giménez,Falcó, Rada. El dissabte dia 24 de març de 1979 l'equip del C.E. Tortosa es va proclamar campió de Catalunya al guanyar al C.A. Hortense per 5,5 a 4,5 punts.
A la imatge de dalt es veuen asseguts: Alegret, Echevarria, Baiges, Cartes, Lluís Falcó, Colomé, Pere Colomer. Enpeus: Vicente, Gavalda, Arbones,Felip,Mañe,Modesto,Tafalla,Altadill,Valles,E.Cid, José M. Colomer,González, Franch.


