dilluns, 16 de febrer del 2015

El Congrés aprova fomentar els escacs a l'ensenyament



Els escacs en els nens i joves milloren la seva capacitat de memoritzar, assimilen més fàcilment els conceptes numèrics, aprenen geometria i orientació espacial i, de passada, reforcen la comprensió lectora.
 Els beneficis pedagògics que per a un nen té "aquest joc, esport, ciència, filosofia o com sigui que vulguin definir-lo, són inqüestionables", subratlla Pablo Martín Peré, el parlamentari que la setmana passada va aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés per unanimitat que els escacs es converteixi en assignatura escolar. Martín Peré afegeix un altre argument de pes: "El seu cost econòmic és molt, molt baix". Amb aquests arguments, el diputat del PSOE va convèncer dimecres a la resta de membres de la comissió d'Educació perquè "el Congrés insti el Govern a incorporar els escacs com a matèria a les escoles de tot Espanya, tal com, d'altra banda, ja recomanar fer el Parlament Europeu el 2012 ". La iniciativa també reclama que s'habilitin espais públics, "en parcs, en biblioteques, on es consideri més adequat", per a aquest joc. "La implantació d'aquesta activitat -afegeix- haurà de fer d'acord amb les comunitats autònomes, d'aquí que el Congrés optés per una fórmula flexible, per no concretar com s'ha de materialitzar". Això obre la porta, per exemple, al fet que algunes autonomies integrin els escacs com a assignatura de lliure designació en el currículum (de manera que la seva nota computaria per a l'expedient acadèmic) o que, com ja passa a Cantàbria i Catalunya, s'incorpori com a eina metodològica en assignatures com Matemàtiques. En aquest últim cas, l'experiència batejada amb el nom de Escacs a l'Escola ja s'ha desenvolupat en 141 col·legis aquest any, amb alumnes de primer, segon i tercer de primària. Segons explica una de les investigadores de l'Observatori dels Escacs de la Universitat de Girona, Carme Saurina, després d'un primer any de prova pilot en una desena de col·legis (curs 2012-2013), "els participants van mostrar una millora espectacular en Matemàtiques". Els professors que van ser enquestats per fer una avaluació de l'activitat van afirmar que els alumnes "havien guanyat en concentració, es mostraven menys impulsius, més reflexius, més ordenats ... i que eren bastant menys sorollosos", assenyala. "En realitat, no es pretén formar grans mestres, sinó ensenyar als estudiants alguns hàbits de vida i valors fonamentals, com el de que siguin responsables de les decisions que prenen". "Aquí, cadascú ha de fer-se càrrec del moviment que realitzarà i assumir les seves conseqüències", conclou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada